Narracions

Per què ho vaig fer, per què em vaig enganxar al cànnabis quan tenia 15 anys? Volia divertir-me, sentir-me més gran, menjar-me el món en definitiva. Però ara que en tinc 18 i tinc la mobilitat reduïda per culpa d’un accident de trànsit m’adono del problema.

Els pares em van aconsellar, em van portar al psicòleg i segurament, va ser això el que encara em va posar més nerviosa i enfadada.

Durant la setmana vaig deixar d’anar a l’escola, volia anar amb els meus amics però el que volia era fumar porros i poder així, evitar els problemes als que volia era fumar porros i poder així evitar els problemes als quals m’hauria d’haver enfrontat.

La meva amiga, la Clara, em va voler ajudar però no la vaig escoltar i no simplement va ser això sinó que la vaig arribar a convèncer del meus propis dimonis, em vaig arribar a inventar que els meus pares no m’estimaven i va ser així com la Clara també es va acabar enganxant al grup d’amics i lògicament al cànnabis. Primer era per curiositat, però va arribar un moment on era per necessitat, tots necessitàvem la droga.

De tot això em penedeixo molt, ara que els meus pares m’han obligat a anar a un centre de desintoxicació perquè em recuperés, però del que més em penedeixo és d’haver contribuït a la mort de la meva amiga.

Ella i jo vam anar un cap de setmana a un concert i al moment que vàrem veure unes pastilles ens vam llençar a buscar-les, en aquells disset anys acabats d’estrenar ens vam pensar que no passaria res i quan el concert va acabar vam marxar amb el cotxe del seu xicot. I en les condicions en què anàvem ens van encastar contra un altre cotxe i ella va morir instantàniament. Jo, en canvi vaig sobreviure però amb una lesió a l’esquena.

Ara me n’adono del mal que em vaig fer i del mal que vaig fer a la Clara i als seus pares. Potser si hagués tingut més informació lògica i si hagués fet més cas als meus pares ara totes dues viuríem i gaudiríem de tota la vida que ens queda, o millor dit, em queda per endavant.

<<< inici